Passera sobre el mar

Amor, faré una passera
damunt de la mar.
La pedra llisca lleugera,
damunt de la mar.
Mon braç la tornava alada.
Vola, que l’ombra morada
no sigui xarxa parada
damunt de la mar.

Si la gavina s’acosta,
fes via, brunzent.
Pedra, si és roja la posta,
fes via, brunzent.
No et torbi l’escull, esquiva
l’abraçada fugitiva
del dofí. Sageta viva,
fes via, brunzent.

El mar té camins de fada,
blanc i rosa, Amor.
Els feia la pedra alada,
blanc i rosa, Amor.
Vés-hi, peu nu, rosa vera.
Oreig damunt la passera,
amb la teva mà lleugera
cull l’estel, Amor.
Amor.