Muntanyes regalades

Muntanyes regalades
són les de Canigó,
que tot l'estiu floreixen,
primavera i tardor.

Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no…
Jo que no l'aimo gaire,
la vida del pastor.

Mon pare m'ha promesa
a un pobre pastor.
Ell se'n va a la muntanya,
jo visc al Roselló.

Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no…
Jo que no l'aimo gaire,
la vida del pastor.

Ell menja pa moreno,
jo en menjo del flecó;
ell beu de l'aigua fresca,
jo vi del Rosselló.

Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no…
Jo que no l'aimo gaire,
la vida del pastor.

Ell dorm a la pallissa,
jo en llençols de cotó;
ell en cull brots de mata,
jo floretes d'olor.

Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no…
Jo que no l'aimo gaire,
la vida del pastor.